lunes, 12 de diciembre de 2011

¡Tothom som iguals!

La meva entrada d'avui va dedicada a aquells nens que pateixen algun tipus de discapacitat. El vídeo els colors de les flors, és molt emotiu, ja que explica perfectament com un nen amb una deficiència visual és tan valid com un nen sense cap deficiència. La professora els mana fer una redacció sobre el tema de les flors i Diego, que és el protagonista esbrina com és la millor forma de fer la seva redacció. En primer lloc busca informació sobre el tema i després crea la seva pròpia redacció basant-se en una maquina per escriure braile. El segon vídeo Campaña institucional reflecteix com un pare està parlant amb la seva filla sobre que cuidarà a una veïna seva però que és especial. La nena comença a fer-li preguntes al seu pare sobre si pot jugar al mateix que ella i treu la conclusió que és especial però que és tan valida com ella. El vídeo reflecteix molt bé la integració de les persones amb discapacitat dins del món en el qual vivim.





És molt important la integració dels nens amb discapacitat dins de les aules, ja que no cal excloure a cap nen. Així es fomenta el desenvolupament entre tots i la sensibilització per aquest tipus de persones que pateixen alguna discapacitat, en aquest cas visual.

Despès de veure aquest vídeo, jo he sentit una gran sensibilització per aquests nens i em poso en la pell d'ells i la veritat que no m'agradaria que m'excloguessin de cap lloc, sinó tot al contrari, poder rebre l'ajuda de totes les persones i sentir-me igual de valguda com tothom.

Ja que sento una gran estima cap a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, el passat dia 3 i 6 de desembre s'Espurna oferia un curs relacionat amb els jocs sensorials i de sensibilització que jo em vaig disposar a realitzar. El curs anava enfocat a realitzar jocs per als nens que patien qualsevol deficiència. Tènia un total de 10 hores i 24 persones.

«Els jocs sensorials són aquells en els quals els nens fonamentalment exerciten els sentits i es basen menys en les capacitats físiques i més en les capacitats de percepció», assegura Sergi que va ser el responsable d'impartir el curs.

En aquest curs es van realitzar jocs on havíem d'anar amb un antifaç per veure el que se sent quan una persona no veu i fer-nos valer per nosaltres mateixos o alguna persona; també vam fer de persones mudes per posar-nos en la pell de les persones que perden la parla i veure com s'adapten al món i finalment diferents jocs per sensibilitzar-nos i comprendre com és la seva vida diària.

Al haver realitzar aquest curs, em vaig interessar per conèixer més coses sobre les discapacitats i en concret sobre la discapacitat visual i per a això vaig anar a demanar informació a l'ONCE i vaig treure les meves conclusions.

L'ONCE és una Corporació sense ànim de lucre amb la missió de millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb discapacitat visual de tota Espanya. És una Institució de caràcter social i democràtica i està oberta a tots. En l'actualitat formen part uns 115.000 empleats.

Un valor molt important és la solidaritat entre tots els individus que pateixen qualsevol deficiència. L'ONCE es basa en persones que pateixen una deficiència visual però també va crear una entitat per a aquelles persones que a part de patir una deficiència visual, pateixen una deficiència auditiva. Aquestes entitat treballa amb persones amb Sordocegues.

L'afiliació a l'ONCE és un acte voluntari on en ella s'han de complir una sèrie de normes i drets que hi ha establerts:
  • Participació des de la seva estructura democràtica, en la vida associativa de l'Entitat.
  • Accés als serveis i prestacions de caràcter especialitzat que presta a les persones cegues i deficients visuals greus.
Les condicions que ha de complir una persona per afiliar-se a l'ONCE, són les següents:
  • Posseir la nacionalitat espanyola.
  • Disposar en tots dos ulls almenys d'una de les següents condicions visuals:
    • Agudesa visual igual o inferior a 10%.
    • Camp visual reduït a 10 graus o menys
Esmentar que quan vaig acudir a l'ONCE per informar-me de tots aquests aspectes que he esmentat em van rebre amb molta amabilitat, em van explicar tot el que jo volia i a mes em van facilitar material perquè pogués veure amb que es treballa en l'ONCE. Em van donar un clauer amb l'alfabet braile; dos alfabets brailes, un per veure-ho escrit i un altre tàctil perquè vegem com és i finalment diversa informació sobre els serveis que presta la fundació ONCE

domingo, 11 de diciembre de 2011

La meva primera entrada en el àmbit de la Música

L'assignatura fonaments de l'educació musical: vocal, auditiva i rítmica (22004), és una de les assignatures que formen part de la carrera de magisteri infantil. És una de les quals cursaré en el primer semestre juntament amb l'assignatura de Català, ja que les altres me les convaliden en haver fet el cicle superior d'educació infantil.

L'assignatura de música s'imparteix dos dies en setmana, els Dimarts i Dijous en la Seu d'Eivissa. Té un total de 4 hores setmanals. En ella es pretén que aprenguem un llenguatge musical bàsic i que adquirim una formació musical per poder aplicar-ho en el dia a dia de la nostra vida quotidiana, una vegada siguem mestres. Ho podem aplicar tant en l'àmbit professional com personal.

A part dels continguts bàsics que treballarem que seran els següents:
  • Llenguatge musical
  • Cançó
  • Veu
  • Audició
  • Ritme
  • Practica instrumental
També realitzarem treballs i al final del semestre un examen per valorar el que hem après durant tot el semestre.

Començaré l'entrada del blog a part d'explicar en que consisteix l'assignatura de música, amb una reflexió sobre l'important que és la música en l'educació infantil.

Antigament no es donava molta importància a la música a l'escola infantil, ara s'està donant una mica més en aquest àmbit. Jo consider que és una cosa fonamental que cal treballar amb els nens des de petits per desenvolupar el sentit auditiu i que s'adonin que tot el que ens envolta és sonor. Amb la música es pretén que el nen/a gaudi de l'activitat alhora que fomenta la seva capacitat d'expressió i comunicació.

Tota la nostra vida està plena de sons i sorolls, però en general, com els tenim tan assimilats i són tan quotidians, no li donem importància” Berta Vila i Cristina Cardo.

Per ensenyar música als infants és important que nosaltres sentim un plaure per ella per desprès poder-ho transmetre d'una manera més fàcil.

Els petits ja tenen un potencial musical des del seu naixement, però cal estimular-ho, proporcionant-los vivències i experiències” Berta Vila i Cristina Cardo.

Per finalitzar amb aquesta reflexió sobre la música destacar que és important adequar un bon espai a l'hora de realitzar les activitats. Ha de ser un espai còmode i acollidor perquè els infants es sentin tranquils per poder fer totes les activitats planificades per la professora o professor. La col·laboració amb les famílies també és fonamental en el cas que vulguin aportar algun material musical o en el cas que algun membre de la família conegui coses sobre l'àmbit i vulgui assistir al centre per explicar-ho o fer alguna activitat o taller.

Al llarg del semestre hem anat realitzant una sèrie de treballs que a continuació aniré esmentant, faré una breu explicació d'ells i comentaré la meva reflexió personal.

El primer treball que hem realitzat té de títol: les qualitats del so. Aquestes són les més importants per treballar a l'educació infantil; desenvolupen el sentit auditiu del infant i ajuden a adquirir una sensibilitat que influeix en la personalitat del nen.

Les qualitats del so que es treballen són les següents: la intensitat que es relaciona amb els sons forts i fluixos. L'altura són els sons greus i aguts. La durada pot distingir-se entre llarg o curt i finalment el timbre que és la qualitat que ens permet distingir diferents tipus de veu o instruments diferents.

El treball consisteix que una vegada coneixem quines són les qualitats del so que es van a treballar, prepararem activitats per treballar totes les qualitats i han d'estar adaptades als nens d'educació infantil, és a dir, nens entre 3 i 6 anys. Una de les activitats que vaig realitzar és la següent: per treballar la intensitat, el so ho faré amb les mans. Els objectius que m'he proposat que es compleixin amb aquesta activitat són els següents:
  • Conèixer els noms dels seus companys,
  • Diferenciar entre dreta i esquerra
  • Discriminar els sons forts i fluixos.

Per tot això, dies abans a l'aula realitzem exercicis perquè vagin coneixent tots aquests objectius que vull que es compleixin.

Abans de realitzar l'activitat, totes les persones es col·locaran en dues files, unes enfront de les altres, i hauran de saber com es diuen el company del costat. Si sona una pulsació forta donaran una abraçada als companys de davant seva. I si sona una pulsació fluixa, els companys de les dues files hauran de dir el nom de la persona que tingui al costat dret.

Com a reflexió personal comentar que he après a relacionar les qualitats del so amb una activitat determinada. Hi ha infinites activitats que es poden realitzar per a totes les qualitats i totes elles són igual de valides.

En haver fet pràctiques en un centre infantil he tingut l'oportunitat de poder fer alguna activitat relacionada amb les qualitats del so, encara que sent tan petits és difícil posar-ho en practica perquè no entenen el mateix que els nens més majors. Posar-ho en practica amb nens més majors, és a dir, entre 3 i 6 anys, és mes fàcil realitzar-ho ja que van adquirint millor el llenguatge i entenen tot el que la mestra li explica.

De tot això també surten errors que s'han de reconèixer i amb el pas del temps anar millorant i perfeccionant cada vegada més per no cometre cap fall.

El segon treball realitzat consistia en canviar-li la lletra a una cançó i desprès gravar-la. Durant el semestre posseïm uns llibres de teoria on en ella surten una sèrie de cançons juntament amb la seva melodia i la seva lletra. Totes elles les toquem amb la flauta, les cantem i practiquem el ritme a classe per conèixer la partitura.

Una vegada ja les coneixem, el treball consisteix que per grups de 5 o 6 persones hem d'agafar una melodia que ens a tocat per sorteig i canviar-li la lletra posant el que vulguem sempre que concordi amb la partitura preestablerta en la fulla. Una vegada tinguem la partitura juntament amb la lletra modificada, practiquem el ritme i la melodia totes juntes per portar una bona coordinació. Tot això es practicara dies abans del resultat final a l'aula.

El dia destinat a la gravació, el professor ens grava solament la veu i després ens escoltem com ho hem fet. A continuació penjaré la gravació perquè pugueu escoltar com va ser la melodia que el meu grup i jo varem realitzar i com va ser el resultat final. I també posaré la lletra per si de cas no s'entén bé el que es diu o per si voleu seguir la lletra.
A l'escola anirem dant conceptes nous per cantar
Black es negre, pink es rosa, els colors son molt polits
Fly es mosca, seal es foca, mira mira quin soroll
UI UI PSS PSS, canta canta, balla balla, gaudiràs
La gallina i el pollet amigets són que fan piu
La granota i el gripau amigets són que fan cau
Mira mira, canta canta, toca toca, animals
Salta salta, balla balla i no deixis de ballar
I escolta com s'ho passen que contents que hi estan
Salta salta, canta canta i no deixis de cantar”.

Ir a descargar

La reflexió que trec d'aquest treball és que al principi practicar les cançons, cantar-les i tocar-les amb la flauta totes juntes no va ser complicat. A l'hora que ho hem de fer individual, és a dir, tocar una cançó amb la flauta i cantar-la dóna una mica d'angoixa perquè no estem acostumades, però amb el pas del temps cada vegada anem més soltes i ens anem acostumant per al resultat final que és l'examen pràctic.

Realitzar la cançó en grup i canviar-li la lletra és més fàcil pel fet que som més persones a l'hora de pensar que volem posar. Però el tema que concordi el que volem posar amb la partitura preestablerta, això ja es complica més a l'hora de realitzar-ho i ens va portar una mica més de temps.

La veritat que va el grup va ser bastant bo, hi havia bon companyerisme entre totes, no va haver-hi cap tipus de discussió, acceptàvem tot tipus d'opinions i podíem opinar lliurement sense impediments.

El resultat final va ser gratificant veure com l'havíem fet i com havia quedat. Em va fer bastant il·lusió gravar una cançó entre totes i després escoltar-la. Cal reconèixer que va quedar bé dins dels nostres coneixements, ja que no som músiques i estem en procés d'adquirir nous coneixements sobre la música.